dilluns, 30 de juliol de 2012

Tornem a plantar la bandera


No serem tants, però serem molts els que aquest diumenge dia 5 d'agost, ens trobarem a la cadena al final del carrer del Pont, a les 7 del vespre.






REPLANTEM LA SENYERA
de SANT JUST DESVERN !

diumenge, 15 de juliol de 2012

Caravana de cotxes a Martorell


Clicant sobre qualsevol de les fotografies podreu accedir al recull de fotografies que ens ha cedit en Lluís Ramban.



dijous, 12 de juliol de 2012

Caravana de cotxes

Punt de sortida des de 
Sant Just:


Diumenge 15 de juliol,
a les 18h a Camoapa, 

Salvador Espriu entre Indústria i Tudona.

Si arribeu una mica abans tindrem temps d'enganxar banderoles als cotxes.

Si en teniu, porteu estelades!

divendres, 6 de juliol de 2012

Marxa cap a la Independència: Caravana de cotxes a Martorell


Tot el baix es mobilitza per la Marxa.
Us recordem que el diumenge 15 de juliol per la tarda hi ha la caravana de cotxes dins els actes de la Marxa cap a la independènciaque culminarà l'11 de setembre a Barcelona.
Sant Just forma part de la caravana 4
  • que vindrà de CornellàEsplugues i Sant Joan
  • tots junts anirem a Sant Feliu, Molins i el Papiol
  • Pallejà ens unirem amb les caravanes 2 i 3
  • i a Martorell a les 8 del vespre amb la caravana 1.
  • A 2/4 de 9 començarà l'acte: penjada d'estelada del Pont del Diable, parlaments, ... (us adjunto el programa provisional)
Us animen que us apunteu!!!, no us ho penseu més i apunteu-vos, clicant aquí, al nostre correu.
També ens ho podeu comunicar a la parada que muntarem aquest dissabte dia 7 al darrera del mercat, al costat del quiosc.
Vingueu amb les estelades i si no en teniu les podeu adquirir a la parada de dissabte.

Manifest de la bandera

Avui, dia de la revetlla de Sant Joan, hem pujat a la Penya del Moro, a l’antiga torre de guaita de Sant Just. I hi hem pujat per plantar una senyera, la bandera de tots els catalans i catalanes. Al llarg de la història, als castells i torres d’arreu del món s’hi ha hissat sempre banderes. Sobretot s’hi hissaven quan hi havia algun conflicte obert, per marcar territori, i s’hi hissen encara avui amb l’objectiu que tothom sàpiga on és o qui mana. I per això som aquí avui. Per recordar una vegada més que el conflicte amb Espanya és més obert que mai, i per dir, clar i català, on som i qui mana. Som a Catalunya i a Catalunya volem que mani el poble català. L’ANC ha nascut per donar una resposta clara, des de la societat civil, a aquest conflicte: la independència és necessària.
Sabem que Catalunya és un poble mil·lenari i mestís, intel·ligent, que expressa lliurement les seves idees en democràcia, i que s’ha inventat d’antic una cultura associacionista formidable per nodrir les seves ànsies d’existir tant en èpoques de prohibició com en èpoques de cafè aigualit. La gent som la força bàsica. I sabeu què? A Catalunya, cada vegada hi ha més homes i dones que comencem a estar-ne tips. N’estem tips de reivindicar en terra estranya, una vegada i una altra, el que és nostre i estimem (sigui la llengua o els calés). Qualsevol estat modern hauria de tenir cura de tots els seus ciutadans i tot el seu patrimoni. Qualsevol estat modern, ai las! Avui, però, ja hem pres consciència que a les messetes la modernitat només sap construir AVEs i aeroports inútils i fatxendes... És evident que Catalunya es troba en un moment decisiu i ja no podem escamotejar o transvestir més les respostes, com fins ara han fet els nostres representants elegits. Potser ha arribat l’hora de replantejar-nos què vol dir ser catalans. L’època en què la resposta era “aquell que viu i treballa a Catalunya” ja l’hem passada, ja hem après aquesta resposta. I ara cal tirar del passat una vegada mes per encarar el futur. Potser només cal respondre amb normalitat i senzillesa: “és català qui se’n sent”. I qui sent la identitat, sigui identitat cultural, de manera de fer i de ser, econòmica o identitat amb la forma es vulgui, es compromet i lluita. El poble català (mil·lenari, mestís i intel·ligent) sempre ha lluitat per voler ser, per poder ser. Fa segles que som un exemple de compromís i de lluita perquè l’aire dels temps no ens esborri del mapa. I ara, senzillament, de manera pacífica, democràtica i lliure, ha arribat l’hora de rematar aquesta lluita.
Per això avui posem la senyera a la Penya del Moro. Una senyera que uneix i dona força. Per recordar a tots aquells catalans i catalanes que la senten una mica seva, que hem de remar tots cap a la mateixa direcció, cap a l’amor per la cultura i la terra que ens identifiquen o pel poble que ens ha acollit, cap a l’amor per uns drets que ens mereixem i que ens faran ser una societat més justa, i cap al desig normal de ser un poble normal: lliure com la resta de pobles del món.
Només amb un país lliure tindrem un país millor. Així que:
1-Per tal que la nostra llengua i la nostra cultura no pateixin més atacs: independència
2- Per tal que els catalans puguem encarar el futur del nostre benestar amb seguretat i decisió: independència.

De la mateixa manera que molts ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans han pujat al cim del Canigó per escampar la flama i els bons desigs per la nostra llengua pròpia arreu (flama que per cert avui arriba a Sant Just a les 9 de la nit) avui hem pujat a la Penya del Moro per escampar arreu la cultura de la llibertat (la cultura de la independència). Estem tips del govern d’Espanya i tenim el dret a decidir que volem ser un poble lliure.
Des de l’ANC, moltes gràcies a tots i a totes per ser aquí. Moltes gràcies a l’Ajuntament pel recolzament i la complicitat a l’hora de plantar la senyera i plantar llavors de llibertat, a la família Ristol per cedir-nos l’espai del Coll de Can Solanes, moltes gràcies a totes les entitats que han fet que l’acte d’avui fos un èxit. Per acabar només us volem recordar que la Marxa cap a la Independència comença a la Seu Vella de Lleida el dia 30 de juny, dissabte que ve. Que serà una marxa que acabarà l’11 de setembre a Barcelona, en una gran manifestació que ha de marcar un abans i un després en el procés d’Independència de Catalunya. Ens cal tota la força de la societat civil per deixar ben clar que Catalunya té dret a decidir. Hem de deixar ben clar als nostres representants polítics que el camí cap a l’autodeterminació està traçat i és irrenunciable. O el caminem o desapareixem. Estem tips d’antics camins que només menen a laberints, confusió i queixa. No volem queixar-nos més. Volem fer un pas endavant i enfilar el camí que culmina amb la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació oficial i vinculant a tot el país. I penseu-ho bé: en l’actual context de crisi i ridícul del govern espanyol, és ara o mai.
Per això hem pujat a la Penya del Moro. Per deixar ben clar que volem culminar la lluita.
Visca Catalunya!